L'adaptació a la llar d'infants!

Per un infant, anar a la llar d’infants suposa un canvi molt important: surt d’un lloc segur conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda.

Què podem fer?

     ·                         Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions. “S’ha de respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix procés d’adaptació. Cal observar atentament les seves reaccions, tant a la llar d’infants com a casa.

·                         Comunicació continuada amb les educadores: facilitar a l’educadora informació de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…

     ·                         Encara que creiem que no ens entenen, explicar als fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.

·                         En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.

      

  ·                         No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.

     
        ·                         Una vegada decidit, no allargar els comiats.

        ·                         Ser puntuals a les recollides.

    







·                         Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat.

        ·                         Procurar que no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit….

L’ACTITUD DELS ADULTS:

Els infants necessiten, uns adults forts, que sense deixar-se endur per l’angoixa de l’ infant, aguantin i comprenguin les seves ansietats, que les tolerin i que amb amor i cura els confortin.

Que els vostres fills/es puguin sentir que els podeu ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les podem estalviar.