Estan fent l'adaptació; com hi podeu ajudar?

La classe de les abraçades

Les conductes de plor i enuig durant l'adaptació a l'escola bressol s’entenen com a naturals i lògiques. L’ansietat per separació i el dolor després de la separació del pare o de la mare, es consideren respostes normals i adaptatives d’un nen o nena ben vinculat amb els seus progenitors. 

Potser es dóna que no plori el primer dia, ni el segon, ni el tercer… però més endavant veurà que això de quedar-se en un lloc aliè és habitual i segurament mostrarà el seu desacord de forma contundent. 

L’experiència de veure com marxeu, és molt angoixant per a ells/elles, perquè el seu instint els diu "perill, alerta".

Les criatures no tenen consciència del temps, i per tant no saben què vol dir que tornaràs en una estona, en 5 minuts o en 6 hores. Tu saps que està en un entorn segur, però ells no ho saben. Ho van aprenent amb el pas dels dies i amb el vincle que fan amb les mestres o cuidadores, però el tràngol de la separació s’ha de comprendre i s’ha d’acompanyar.

Com podem acompanyar l’adaptació?

Segurament no podrem evitar el mal tràngol, però com a mínim el podrem suavitzar:

Els somriures 

• Facilitant que conegui els espais poc a poc. 
• Facilitant la vinculació amb la mestra o educadora, mostreu confiança cap a les educadores i mestres i comuniqueu-vos amb elles tant com sigui convenient per facilitar l’adaptació. Els infants tendeixen a confiar en aquelles persones en les què els grans confiem.
• Comprenent i acompanyant les explosions de ràbia i enuig que es donen en el moment de la separació, però també en retrobar-vos: han d’expressar el seu desacord d’alguna manera, si així ho senten.
• Verbalitzant al nen o nena que plora que l’estimem, que sabem que està enfadat perquè marxem, però que tornarem a l’hora de dinar, després del pati, després de la migdiada… això últim els pot servir de referència temporal respecte les seves activitats. Ho podem repetir varies vegades, però tampoc convé allargar en excés el comiat.

• 

  Les Ganyotes 

  Mai enganyar-lo i desaparèixer quan no se n’adona. És més adequat dir-li que ja és moment de marxar, que ella o ell s’ho passaran molt bé i donar-li l’oportunitat de poder dir adéu.

• 

  Les Pessigolles

  Cal tenir molt present que els nens i nenes petites reflecteixen les nostres emocions; és a dir que davant la incertesa del que passa al seu voltant, fan de mirall de les emocions dels adults de referència però de forma amplificada, sense filtres. Això vol dir que si ens veuen neguitosos o angoixats, ells també ho estaran i ho expressaran. Cal evitar mostrar un neguit exagerat davant la circumstància que la nostra filla o fill comenci la llar d’infant o l’escola.

Què podem fer a casa?

• Rebre la nena o el nen amb una abraçada i petons i oblidant les presses per una estona, és a dir, proporcionar temps per al retrobament.
• Preguntar a l’educadora o la mestra com ha anat el dia i felicitant la nena o el nen per com de bé li ha anat.
• Permetre que vulgui mantenir per una estona el contacte físic amb nosaltres. 
• Parlar a casa de l’escola, preguntant què han fet, amb qui han jugat, a què han jugat, que us ensenyi la cançó que ha après, verbalitzant que demà hi tornarà… de manera que sigui un tema quotidià i normal que us interessa.
• Entendre que es poden donar episodis de “regressió” a etapes evolutives anteriors, i deixin de controlar esfínters, de dormir bé o de menjar.
• Reservar-nos una estona per jugar amb ella o ell al que vulgui de forma activa i participativa.
• Fer carícies, pessigolles, bromes, petons, abraçades… sense límit i verbalitzar que els hem trobat a faltar i que els estimem molt, molt. Segurament estarem posant paraules en els seus sentiments.
• No és aconsellable compensar-los amb regals materials ni distreure’ls amb pantalles quan ploren reclamant contacte, amb aquestes mesures només allargaríem el problema i en crearíem de nous.



Els Petons

Potser en el vostre cas la teva filla o fill no necessita aquestes mesures en la seva adaptació a la llar d’infants, però en tot cas, com heu vist són mesures raonables que no fan cap mal però sí poden ajudar molt els petits i petites.