L’ADAPTACIÓ: UN TREBALL D'EQUIP!

L’entrada a la Llar d'infants per primer cop o després d’unes llargues vacances, requereix una especial atenció. Tant els infants com les famílies, viuen uns moments carregats d’emocions que moltes vegades són fins i tot, contradictòries.

Per part de les famílies, la incertesa per la nova situació, la il·lusió per a gaudir d’unes vivències úniques dels seus fills i les seves filles, l’inici del vincle amb la mestra i l'educadora, amb la llar d'infants... Molts d’ells i elles enceten per primer cop el camí de Comunitat Educativa, el camí d’escola. I tot plegat esdevé una càrrega emocional important.

Per als infants, és una experiència difícil d’entendre i molt complexa. S’han d’adaptar a la nova situació, a la separació de la família, al nou escenari escolar, al nou referent adult, als companys i companyes... El canvi és important i d’una càrrega vital infinita.

L’equip educatiu es prepara per acompanyar als infants i a les seves famílies durant l’adaptació. I tot comença a les jornades de portes obertes, continua en l'entrevista prèvia a començar el curs i es desenvolupa durant els primers dies que comença la llar d'infants.

 

I com ho fem?

Espai i material:

Tenim una especial cura en els espais. Les estances han de donar sensació d’acolliment, han de tenir racons on l’infant es pugui recollir, com un petit sofà, un racó tou... Ha d’haver-hi el material pensat i adequat a la situació, material conegut per l’infant i d’altre de nou que provoqui la seva curiositat. Cal que estigui tot endreçat, net i estèticament correcte. En els grups on hi ha infants que ja eren a l’escola el curs passat, busquem materials coneguts del curs anterior i un objecte o joguina que pel grup tenia una especial importància i ho deixem a la nova aula per tal de fer d’enllaç entre el curs passat i el curs que enceten en aquell moment. 

També hi ha l'espai exterior, el pati, que esdevé un recurs important durant l’adaptació.

Temps:

El temps és el nostre aliat, cal donar-nos temps: Per a les famílies i per als infants. Però cal donar el temps just. Una adaptació massa curta pot acabar molt llarga i una adaptació perllongada sense cap finalitat, pot afectar el desenvolupament global de l’infant. Per tant cal precisió i rigorositat en el temps que donem a l’adaptació de cada infant i la seva família.

Emocions, sentiments, escolta, empatia...:

I tot es fa des de l’empatia cap a les famílies i cap als infants, amb un tracte únic a cada situació, infant i família. Amb una mirada totalment individualitzada. Cada situació familiar, la manera de viure-ho el pare i/o la mare, de mostrar-se cada infant, ens determinen la nostra actuació, les nostres propostes perquè aquest procés sigui el més positiu possible, es visqui amb il·lusió i esdevingui experiència positiva.

Durant la jornada de portes obertes, a les entrevistes de famílies noves, a la trobada diària... ja en parlem i compartim neguits, interrogants.... 

La família, millor que ningú coneix a l’infant. Ells i elles saben com se senten davant aquesta nova experiència i és la mestra i l'educadora, la que escolta sentiments, emocions, expectatives... de la família, és la que escolta com veu la família el seu infant... 

L’infant i la seva família són persones amb emocions, sentiments i creences pròpies. Cal ser flexibles, tolerants i donar-nos temps.

A mesura que anem veient respostes positives de l'infant, anem decidint amb cada família si allarguem el temps d’estada a l’escola. 

I arriba un dia que l’infant es queda a dinar per primer cop i esdevé tota una aventura! És un moment intens i carregat de sensacions noves per ell/a i per tant, aquest primer dia en què es queda a dinar, la família acostuma a venir-lo a buscar just quan ha acabat aquest àpat. I de mica en mica, ho anem allargant fins que un dia es queda a fer la migdiada i així sense gairebé adonar-nos-en, l’infant acaba fent tota la jornada escolar.