L'adaptació
a la llar d'infants és un procés de vinculació que fa el nen i la
nena amb les noves persones i el nou espai que l'acullen.
Durant
aquest procés s'han d'anar creant uns lligams afectius positius
entre l'infant i el nou ambient.
L'adaptació sovint és complicada, els infants manifesten la seva por a les coses desconegudes plorant i mostrant-se neguitós.
Els adults, pare, mare, avies, i educadores, hem d'ajudar a gestionar les seves emocions i acompanyar-los amb seguretat.
Com els podem ajudar?
-
Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions.
-
Comunicació continuada amb les educadores: facilitar a l’educadora la coneixença de les particularitats de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
-
Encara que creiem que no ens entenen explicar als fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
-
En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.
-
Que portin a l’escola un objecte de casa important per a ells que els doni seguretat.
-
No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
-
Una vegada decidit, no allargar els comiats.
-
Ser puntuals a les recollides.
-
Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat.
-
Procurar que no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit….
